Em considero cirurgià des que vaig acabar la carrera de Medicina l'any 1984. Vaig fer la residència a l'Hospital Mútua de Terrassa, d'on guardo un molt bon record. Els meus primers anys, ja com a cirurgià, els vaig desenvolupar a l'Hospital de Terrassa, on vaig tenir la sort d'estar tutelat pel qui considero el meu pare quirúrgic, el Dr. Joan Sala Pedrós. D'ell vaig aprendre l'ofici de la cirurgia i la metodologia científica necessària per iniciar una progressió plena de reptes, superacions, alegries i penes, que m'han modelat com a persona i professional.
Gràcies a la formació rebuda, em vaig poder adaptar bé a les noves tècniques de cirurgia laparoscòpica, sent un referent al meu hospital i compartint-les amb els meus companys del Servei. Vàrem desenvolupar, conjuntament amb els cirurgians pediàtrics de l'Hospital de Terrassa, una tècnica de cirurgia antirefluxe pediàtrica amb uns magnífics resultats. Això em va portar a poder fer la tesi doctoral sobre un tema que sempre ha estat cabdal a la meva vida com és la qualitat de vida dels malalts intervinguts quirúrgicament.
La meva vida professional em va dur fins a l'Hospital Vall d'Hebron, l'any 2005. Va ser una decisió difícil, però sens dubte encertada. Aquí, de la mà del Dr. Eloi Espín, vam desenvolupar la cirurgia laparoscòpica aplicada a les malalties del còlon i recte, i implementar-les a tota la Unitat de Cirurgia Colorectal, la cirurgia endoscòpica transanal, així com col·laborar en el desenvolupament de la cirurgia robòtica amb el sistema Da Vinci.
